Mostrando entradas con la etiqueta Berta Villaverde. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Berta Villaverde. Mostrar todas las entradas
Estructura d'un Far
 |
| Faro en el mar, Google imágenes |
En alguns llocs els fars han deixat d'utilitzar-se per les noves tecnologies (GPS), però molts han quedat com un lloc que es pot visitar ja que des de els fars es pot veure el mar i els ports.
 |
| Faro de Cambrils, Pinteres |
Valoració personal: Jo crec que la funció que fan els fars es molt important, i a mes fan una funció estètica que fa que molta gent els vulgui visitar, a Cambrils en tenim el verd i el vermell molt a prop.
Informació: http://www.oya-es.net/reportajes/faros.htm
El llobarro
El llobarro es un peix que menja sense límits, sol menjar crustacis petits, eriçons, peixos, cucs. La seva alimentació fa que sigui un peix molt bo per menjar, es pot trobar tant salvatge com de piscifactoría.
El cos es allargat i la boca es molt gran, té els llavis amples. EL llobarro es de color gris, brilla molt, i la zona del ventre es blanca.
Valoració personal: es un peix que està molt bo.
Informació: http://www.euroresidentes.com/Alimentos/pescados/lubina.html
Criteris de construcció d'un port
Descripció
de de les fases del projecte: construcció i operació.
Localització,
profunditat i dimensions del canal d’accés al port .
Tipus, quantitats
i natura de les estructures costeres i portuàries a construir: Obres d’abric,
molls, instal·lacions de boies fixes, fars, carreteres, camins, vies d’accés,
cables.
 |
| Construcciones de puertos, Google imágenes |
Font, i
tipus de material per la construcció, zones de préstec de material i vies d’accés
a utilitzar per el transport cap al projecte.
Identificació
de les zones de dragatge, descripció de les tècniques i mètodes.
Identificació
de les àrees per a la disposició del material de dragatge, criteris per la seva
selecció.
Informació
sobre desviació de causes o ocupacions de fets, distància d’intrusió de la
falca salina.
Valoració personal: Jo crec que no es fàcil construir un port, perque has d'anar amb compte per que un error pot causar molts problemes
Criteris per al disseny d’un port marítim
Aquests
criteris han anat canviant segons la seva pròpia evolució. Entre molts criteris
que s’haurien de considerar per el disseny d’un port, es relacionen una sèrie
de ells:
- - Cota
d’inundació: Les conseqüències poden ser la fàcil inundació per aigües de pluja
d’aquestes zones baixes, si li afegim una obra longitudinal que impedeixi la
lliure circulació de les aigües, potenciem el risc d’inundació. L’actuació
necessària per evitar aquestes situacions es la construcció d’infraestructures
d’evacuació. S’ha d’evitar l’arribada de l’onatge a les obres a projectar, i
dissenyar l’ infraestructura de forma que minimitzi l’efecte de l’ancoratge.
- - Tassa
d’avanç- retrocés: Aquest criteri i el següent està relacionats, es important
conèixer la vocació de la costa en el sentit d’avanç o retrocés de la línea de
costa. El principal risc es la seva implantació a una costa en recessió, donada
la possibilitat de que la obra sigui assolida per l’onatge.
- - Oscil·lació
natural de la costa: La línea de costa, està sotmesa a constants avanços i retrocessos
com a resposta de l’energia de l’onatge que l’assoleix, aquesta oscil·lació
provoca que l’amplada de les platges variï al llarg de l’any mig, les
oscil·lacions poden superar la vintena de metres. Per determinar-ho s’hauria de
disposar d’un termini de seguiment de la costa per establir d’interval de moviment
de la costa.
- - Mobilitat
en planta: Tenim moviments naturals de la forma en planta, com es el
basculament, en el cas de ports sotmesos a climes alternatius aquesta mobilitat
por ser interpretada com una falsa erosió.
- - Mobilitat
de sediments; Generalment, el passeig marítim es una obra que s’assenta sobre
materials sedimentaris. Aquesta particularitat té dos possibles defectes
negatius la immobilització de sediments i la barrera eòlica. Amb la finalitat
de d’evitar aquesta immobilització es pot proposar dos possibles solucions, una
seria tornar a col·locar el passeig en un altre lloc, però aquesta solució
seria molt difícil, la solució mes factible seria alliberar els sediments que
quedaran confinats després de la construcció.
 |
| Puerto marítim, Google imágenes |
Valoració personal: Jo crec que s'han de tenir moltes coses en compte per el disseny d'un port i que no es una tasca fàcil.
I Informació: http://personales.upv.es/vyepesp/SerraYepes.pdf
Vida a un port
La vida a un port, s’ha convertit en una moda
a Espanya, per diferents raons com pot ser el no tenir que pagar hipoteca, o
voler sentir-se mes lliures, o bé per la passió per navegar. Al port de
Barcelona viuen ja 150 persones ja que un vaixell paga uns 300 euros de lloguer
al mes.
La gent que viu a un vaixell no busca que
sigui gran, ja que no els importa l’espai, sinó l’entorn, aquesta manera de
viure, en 2003 van augmentar un 8% les
matriculacions d’aquest tipus d’embarcacions.
 |
| Viure a un vaixell, Google imágenes |
Al nostre país la majoria d’habitants de
vaixells son estrangers, a Torrevieja predominen Alemanys i anglesos. En 2004
tenir un vaixells de 15 metres amarrat a Eivissa en temporada alta pot costar 100
euros diaris, els amarratges son un reclam turístic de gran importància per l’entorn
i les aigües que ocupen.
Entre els usuaris d’aquest tipus de vida destaquen
els jubilats, els solters, parelles joves o famílies amb un o dos fills que, en
general solen tenir coneixements de navegació.
Al port Vell de Barcelona viuen unes 150
persones i mes d’un centenar d’embarcacions esperen per trobar un lloc on ubicares.
A favor de la vida a port s’ha de dir que es
molt segur, ja que disposen de vigilants per torns.
Valoració personal: Jo crec que la vida a un port es molt liberal, ja que quan vulguis desconectar pots anar a navegar amb la teva casa.
Port Jackson (Badia de Sydney)
El port es la
vall d’un riu drenat d’uns 19 km de llarg i que ocupa uns 55 km2 d’àrea, al mar
de Tasmània. El port es un lloc molt
bonic i important per Sydney, per que des de sempre a tingut moltes proteccions
ja que servien per defensar-se de dels atacs des de el mar, es un port molt
segur i ampli, després de la segona guerra mundial es va construir una xarxa antisubmarins.
 |
| Puerto de Sydney, Google imágenes |
Al voltant de
aquest port es situa la famosa casa de la Òpera, i el Port de Sydney . Abans de l’arribada de
dels primers colons Europeus, vivien diferents tribus de aborígens Australians.
Moltes embarcacions naveguen per aquest port (també conegut com badia de Sydney),
també alguns del majors creuers turístics del mon, a les seves aigües molts
habitants practiquen vela les seves aigües, lloc on també parteix la
major regata de yachts d’Austràlia, la “Sydney to Hobart Yacht Race”. També es
celebren altres esdeveniments importants com ara la festa d’any nou, on milions
de persones assisteixen a un dels espectacles de focs artificials mes
espectaculars del planeta.
Valoració personal: Jo crec que es un lloc que està molt be construït i aprofitat, i m'agradaria anar algun cop perquè m'agrada molt Austràlia.
La Badia de Hudson
 |
| Badia de Hudson, Google imágenes |
La Badia de Hudson està situada a Canadà, i forma part de l'oceà Àrtic.
La BadIa de Hudson disposa d'una fauna on abunden peixos com el Savelino
o la truita Àrtica, el bacallà, beluga o la balena blanca. Fora del mar, l'os polar es un important habitant de la badia, aquests ossos passen l'època estival hivernen, també habiten aus aquàtiques, com per exemple els falcons peregrins.
 |
| Mapa de la Badia de Hudson, Google imágenes |
324.000 km² , i està situada al nort del límit dels arbres.
La Flora dels fiords Noruegs
La
Flora es abundant a les voreres dels fiords, i la terra es fèrtil, la terra
dels fiords està plena de brucs i arbustos de diferents tipus. Hi ha arbres com
els pins i arbres caducifolis, com son els bedolls, freixes, els avellaners i
aurons. El constant contrast dels climes a Noruega provoca, una distribució de
la vegetació molt definida.
Dins d’un fiord es poden distingir
tres parts:
-El gel
- La
tundra, que es una petita franja que voreja els grans gels de les muntanyes
tant del nord com del Sud, es caracteritza per el seu terra congelat, que no
permet el creixement de vegetació, predominen els arbustos en algunes zones
i molsa.
- Taiga,
es troba al sud de la tundra, es el domini de boscos boreals de coníferes,
pícees, pins i avets. El terra es desgela a l’estiu.
 |
| FIORD DE NORUEGA, pinterest |
Valoració personal: Jo crec que els fiords son molt bonics i m'agradaria visitar-ne algun.
Forma dels espigons
-Espigons rectes , formen un angle recte amb la bora i que tenen un sistema de protecció.
-Espigons en forma de T, l'angle es generalment de 90 graus.
-Espigons en forma de L , que permet major espai per sedimentació entre espigons i son mes efectius per facilitar la navegació.
-Espigons en forma de jockey, posseeixen forats mes extensius en àrea que els de forma de T.
Parts d'un espigó
a)La punta de l'espigó Es un lloc crític per la concentració de corrents i la velocitat de l'aigua en aquest punt.
b)La cresta Pot ascendir fins la vorera o ser horitzontal,l a mes pot estar submergit o aixecat respecte al nivell de l'aigua.
c)Ancoratge Depèn de la situació real del lloc davant la possibilitat de que l'aigua passi per darrera de l'espigó.
d)Ciment Es el factor que determina la durabilitat de l'espigó.
 |
| Espigó de Cambrils, imatge de Pinterest (Mobles Cambrils) |
Arquitectura general d'un port
Els ports, generalment tenen dos parts distingibles, la zona terrestre i la zona marítima.
Els ports estan construïts amb la finalitat d'atracar vaixells o poder deixar-los a un lloc fix, també serveixen per descarregar la pesca o altres mercaderies, es per això que tenen les dues zones, la marítima per poder deixar el vaixell lligat i la part terrestre per poder lligar-lo a un lloc fix. Els ports també depenen de la localització geogràfica per la seva classificació, poden ser ports exteriors, ports costers o ports interiors, l'últim es troba en lleres o llacunes litorals.
Així doncs, l'estructura general d'un port disposa de
- Zona marítima que inclou
Obres d'abric, que serveixen per defensar el port de les ones i així facilitar les carregues i descarregues de mercaderies.
Obres d'accés, que inclouen els canals de navegació i la senyalització, que poden ser els fars.
Obres d'atrac, que estan fetes per l'amarratge de les embarcacions.
Dàrsenes, que son les parts d'aigua destinades a operacions amb els vaixells.
- Zona terrestre que inclou
Moll que permeten l'atrac i amarratge, disposen d'utillatge i depòsits provisionals.
Depòsits que regulen el tràfic.
- Zona d'evacuació destinada al transport terrestre.
- Zones industrials que són àrees urbanitzades on s'han creat ports per l'abastiment d'aquestes àrees , on es creen indústries bàsiques com siderúrgiques, petroquímiques.
.jpg) |
| Port de Barcelona, Google imágenes |
http://goo.gl/U3FVS
Suscribirse a:
Entradas (Atom)